RIS3CAT estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya [Fitxer informàtic]



Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2015
1 recurs electrònic (61 p.) : il.
Recurs electrònic en format PDF.

El document de la RIS3CAT 2030 aprovat pel Govern promou el desenvolupament de les tecnologies facilitadores, la creació de nova indústria de base digital i tecnològica i la transformació dels sistemes de provisió de béns i serveis. Aquesta Estratègia RIS3CAT 2030 actualitza l'anterior estratègia RIS3CAT 2014-2020 i s'anomena RIS3CAT 2030, perquè, tot i que la programació dels fons europeus comprèn el període 2021-2027, les actuacions s'executaran fins a l'any 2030.

L'Estat de la ciència a Catalunya



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Recerca i Universitats, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, 2021
94 p. : il. ; 30 cm
També disponible la versió en línia. Bibliografia.

L'Estat de la Ciència a Catalunya és un informe biennal que neix de la necessitat de disposar de dades actualitzades de la recerca i la innovació catalana, i analitzar, de forma sistemàtica i contextualitzada, els seus resultats a nivell europeu. A partir de les dades i indicadors més rellevants, aportades pels diferents agents del sistema de recerca i innovació, es posa en relleu l'estat de la recerca a Catalunya, detectant-ne tant les fortaleses com els punts de millora, permetent alhora apreciar-ne l'evolució al llarg del temps. L'informe s'adreça en una primera instància a tota la ciutadania de Catalunya, entenent que la recerca i la innovació són un dels pilars del benestar futur de la nostra societat i, per tant, d'interès per a tothom. En un segon nivell, tant per al públic relacionat amb l'ecosistema de recerca i la innovació (investigadors, acadèmics, emprenedors, facilitadors, etc.) com per als analistes i els responsables de la formulació de polítiques públiques.

Science, Culture and National Identity in Francoist Spain, 1939-1959 / Marició Janué i Miret, Albert Presas i Puig (Eds.)



[S.n.] : Palgrave Macmillan, 2021
XIX, 429 p.
Conté: Introduction: The Usefulness of Science and Culture as "Nationalization" Tools in the Early Franco Regime / Marició Janué i Miret, [et al.]; Science, Nation, and Culture: Changing Meanings / Mitchell G. Ash ; "The Foreign Modernity": Symbolic Order and Science Policy at the CSIC During Early Francoism / Andrés Antolín Hofrichter ; Scenarios of Science and Symbols of the New State: Political Resignification of the University City of Madrid / Carolina Rodríguez-López ; Epistemic Communities and Science Makers in the Franco Regime: A Study of the Nuclear Energy Board / Albert Presas i Puig.
ISBN 9783030586461

This book examines the role that science and culture held as instruments of nationalization policies during the first phase of the Franco regime in Spain. It considers the reciprocal relationship between political legitimacy and developments in science and culture, and explores the 'nationalization' efforts in Spain in the 1940s and 1950s, via the complex process of transmitting narratives of national identity, through ideas, representations and homogenizing practices. Taking an interdisciplinary approach, the volume features insights into how scientific and cultural language and symbols were used to formulate national identity, through institutions, resource distribution and specific national policies. Split into five parts, the collection considers policies in the Francoist 'New State', the role of women in these debates, and perspectives on the nationalization and internationalization efforts that made use of scientific and cultural spheres. Chapters also feature insights into cinema, literature, cultural diplomacy, mathematics and technology in debates on Catalonia, the Nuclear Energy Board, the Spanish National Research Council, and how scientific tools in Spain in this era fed into wider geopolitics with America and onto the UNESCO stage. (Editorial).

Claves y problemas de la carrera investigadora en arqueología : introduciendo el debate / Xosé-Lois Armada
Armada Pita, Xosé Lois


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 20 (2010) , p. 229-236 (Debat) 
Notes.

La Carrera investigadora a Catalunya / Jordi Principal
Principal i Ponce, Jordi


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 20 (2010) , p. 261-263 (Debat) 
Notes.

La Arqueología durante el primer franquismo (1939-1956) / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


Barcelona : Bellaterra, cop. 2009
551 p., [32] p. de làm. : il. ; 24 cm
ISBN 9788472904620

Mancomunitat i ciència : la modernització de la cultura catalana / [ressenya de:] Jaume Baltà i Moner
Baltà i Moner, Jaume


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 32 (2016) , p. 135 (Llibres) 
Ressenya de:
- Villagrasa i Hernández, Fèlix. Mancomunitat i ciència : la modernització de la cultura catalana / Fèlix Villagrasa i Hernàndez. Catarroja ; Barcelona : Afers, 2015

Mancomunitat i ciència : la modernització de la cultura catalana / Fèlix Villagrasa i Hernàndez
Villagrasa i Hernández, Fèlix


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2015
99 p. ; 19 cm (Recerca i pensament, 79) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260126

En iniciar-se el segle XX, els grans estats europeus es trobaven en plena competència de desenvolupament industrial, urbà i imperial, amb uns canvis socials que acusaven la greu convulsió causada per l'automatització dels sistemes productius i per la proletarització. A les societats més avançades, l'enquadrament es produïa a partir de la nacionalització de les masses. Tanmateix, les turbulències del sistema capitalista no podien sempre garantir la subsistència a les classes no propietàries. Les contradiccions van esclatar arran de la Primera Guerra Mundial, d'on es derivaren les revoltes marxistes i nacionalistes a Rússia i en altres països. En aquest marc naix la Mancomunitat de Catalunya, projecte de modernització i estabilització de la societat catalana que es gestava des de l'aparició del catalanisme polític, a partir de l'aliança entre regionalistes i republicans. Una de les seves realitzacions més importants fou l'establiment de mitjans econòmics i humans per millorar la qualitat científica i tècnica dels alts estudis, completant l'acció limitada de la Universitat, i aconseguir la renovació general del coneixement aplicable als terrenys econòmic i cultural. Es buscava posar el país en la sintonia del progrés material i científic dels estats més desenvolupats. Es construïren les estructures supletòries que les institucions espanyoles no eren capaces de fomentar, tot reivindicant el poder necessari per mantenir-les. El projecte fou estroncat pel cop militar de 1923. (Editorial).

L'Institut d'Estudis Catalans al llarg de cent anys de polítiques científiques / Josep María Camarasa Castillo, Antoni M. Roca Rosell
Camarasa i Castillo, Josep Maria


En: Coneixement i Societat: Revista d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, núm. 14 (2008) , p. 6-51 (Articles) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annex amb cronologia (tria d'esdeveniments de l'IEC, Països Catalans i el Món) per al període 1907-2007.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ser creat per Enric Prat de la Riba a principis del s. XX com a instrument de política científica. Pensava que una institució d'alta cultura havia d'ajudar a reforçar el seu projecte d'autonomia política per a Catalunya. Però, tot i aquest caràcter inicialment instrumental, l'IEC va assumir ben aviat un grau considerable d'autonomia funcional, va assenyalar directrius preferents de recerca i de divulgació del coneixement i va afavorir la vertebració d'una comunitat científica catalana. L'autonomia amb relació a les institucions va esdevenir total durant la dictadura de Primo de Rivera, si bé a costa de trobar-se desemparat de tot suport econòmic públic, i la va conservar els anys de la República i de la Guerra Civil, durant els quals es va instal·lar als locals de la Casa de Convalescència de l'antic Hospital de la Santa Creu, cedits per l'Ajuntament de Barcelona. Sota el franquisme, que es va limitar a donar-lo per extingit però no el va suprimir explícitament, va mantenir l'activitat en condicions de semiclandestinitat, però mai no va deixar d'actuar. A partir del 1963, Òmnium Cultural li va cedir com a seu alguns espais del Palau Dalmases, la qual cosa li va permetre reprendre una certa presència pública, així com tornar a iniciar les activitats de les seves societats filials. El 1976 va recuperar el reconeixement per part dels poders públics de Catalunya i de l'Estat. Els darrers anys, en un context acadèmic molt diferent del dels primers anys del segle xx, i amb uns condicionants polítics també ben diferents, l'IEC ha lluitat, amb sort desigual segons els moments, per trobar el seu lloc en les polítiques de recerca catalanes. Arran de la commemoració del centenari, les perspectives semblen favorables.

Anna Veiga. "Debemos esforzarnos y evitar que se paren proyectos científicos" / Joaquim Elcacho
Elcacho, Joaquim


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 86 (tardor 2012), p. 6-9 : il. (Entrevista) 
L'article està també en català (p. 6) i anglès (p. 48).

Anna Veiga. "We have to make an effort and keep scientific projects on course" / Joaquim Elcacho
Elcacho, Joaquim


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 86 (tardor 2012), p. 48-51 : il. (Interview) 
L'article està també en català (p. 6) i castellà (p. 80).

Anna Veiga. "Cal fer un esforç i evitar que es parin projectes científics" / Joaquim Elcacho
Elcacho, Joaquim


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 86 (tardor 2012), p. 6-9 : il. (Entrevista) 
L'article està també en anglès (p. 48) i castellà (p. 80).

La Pràctica mèdica a la Catalunya del segle XVIII / Alfonso Zarzoso Orellana ; [dirigida per Jon Arrizabalaga Valbuena i Josep Fontana Lázaro]
Zarzoso Orellana, Alfons


Dirigida per: Arrizabalaga Valbuena, Jon ; Fontana Lázaro, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2003
496 p.
Data de defensa 19-12-2003. Mecanografiat (Xerocòpia).

La recerca pren com a punt de partença la consolidació de les formes institucionals d'una tradició mèdica desenvolupada pel govern de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles XVI i XVII, enteses com a representació pública dels seus interessos polítics. La guerra de Successió i les reformes introduïdes en aquesta matèria per les autoritats borbòniques escapçaren aquella tradició i no es fonamentaren en cap projecte de renovació científica. La tesi analitza les estratègies desenvolupades, al marge del model professional imposat, pels professionals de la medicina des de mitjan segle, tot centrant l'atenció en l'estudi del projecte i dels seus representants que cercava una nova professionalització de la medicina en el marc d'un nou encaix de la realitat política catalana dintre de la corona espanyola. La recerca planteja alhora la implantació de la medicina universitària a Catalunya a partir de l'estudi de la contractació de professionals per part dels municipis i de les formes associatives urbanes d'auxili mutu en la malaltia i en la mort.

Les revistes d'impacte i el nou ordre científic mundial / Josep Lluís Mateo Dieste
Mateo i Dieste, Josep Lluís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 383 (octubre 2012), p. 40-49 : il. (Focus) 
Bibliografia i notes.

El panorama de les ciències humanes i socials està experimentants derivats de la creació de grans instàncies de fiscalització de l'activitat científica. Per tal de determinar quins efectes poden tenir aquestes transformacions en el món acadèmic, l'autor es proposa mostrar les paradoxes i els mecanismes sociopolítics que hi ha al darrera del sistema d'acreditacions i de la indexació de les publicacions, tot servint-se d'algunes de les eines d'anàlisi crítica que s'utilitzen en les ciències humanes i socials a l'hora d'analitzar les institucions d'una societat i els fluxos de poder que s'hi articulen.

"Per Déu i per la Ciència". L'Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923) [Fitxer informàtic] / Jordi Bohigas i Maynegre
Bohigas i Maynegre, Jordi


Girona : Universitat de Girona, 2012
Dirigida per: Puigvert i Solà, Joaquim M.. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2011

L'autor explora en les relacions ciència i Església en un període de la història de Catalunya en el qual l'Església dugué a terme tot un seguit d'accions científiques de primer nivell, com ara l'escola de geologia del Seminari barceloní i el mapa geològic provincial. En una època que la ciència és usada com a arma per desprestigiar la doctrina catòlica i les creences religioses en general, hem analitzat la resposta eclesiàstica a través de l'estudi de l'educació sacerdotal i dels col·legis religiosos, la visió de la ciència que en tenien, els discursos i obres científiques protagonitzades per eclesiàstics, per arribar a la conclusió que la voluntat de conciliació amb les ciències i la necessitat de defensar la fe estimularen la posada al dia de la institució eclesiàstica en algunes disciplines científiques. Més endavant, el prestigi social i l'autoritat que donava la ciència també ajuda a explicar determinades "vocacions" científiques i, en concret, l'estratègia de la Companyia de Jesús que donà com a resultat el complex científic de Roquetes (Tortosa).

Construint ciència desde Catalunya contemporània / Luis Calvo Calvo (Ed.)



Barcelona : Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, 2008
172 p. ; 21 cm (Publicacions de la Residència d'Investigadors, 33) 
ISBN 978-84-931588-3-5

Les Possibilitats d'una producció científica catalana: Entorn de l'acció de la Mancomunitat de Catalunya / Antoni Roca
Roca i Rosell, Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 14 (1983) , p. 81-95 (Estudis i Notes. Intel·lectuals, Tècnics i Polítics (1901 - 1936)) 
Notes a peu de pàgina.

La Pràctica mèdica a la Catalunya del segle XVIII [Fitxer informàtic] / Alfonso Zarzoso Orellana ; [dirigida per Jon Arrizabalaga Valbuena i Josep Fontana Lázaro]
Zarzoso Orellana, Alfons


Dirigida per: Arrizabalaga Valbuena, Jon ; Fontana Lázaro, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2003
1 fitxer electrònic
Data de defensa 19-12-2003.
ISBN 84-688-5171-X

La recerca pren com a punt de partença la consolidació de les formes institucionals d'una tradició mèdica desenvolupada pel govern de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles XVI i XVII, enteses com a representació pública dels seus interessos polítics. La guerra de Successió i les reformes introduïdes en aquesta matèria per les autoritats borbòniques escapçaren aquella tradició i no es fonamentaren en cap projecte de renovació científica. La tesi analitza les estratègies desenvolupades, al marge del model professional imposat, pels professionals de la medicina des de mitjan segle, tot centrant l'atenció en l'estudi del projecte i dels seus representants que cercava una nova professionalització de la medicina en el marc d'un nou encaix de la realitat política catalana dintre de la corona espanyola. La recerca planteja alhora la implantació de la medicina universitària a Catalunya a partir de l'estudi de la contractació de professionals per part dels municipis i de les formes associatives urbanes d'auxili mutu en la malaltia i en la mort.

L'Impacte de la Universitat Rovira i Virgili sobre el territori / Agustí Segarra (director) ; Josep M. Arauzo, Ignasi Brunet, Josep Carbó, [et al.]



Valls : Cossetània, 2002
312 p. : il. ; 24 cm
ISBN 84-96035-02-6

Durant els primers deu anys de vida, la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que és més que un centre d'educació universitària i de recerca. La URV és un instrument cabdal per dinamitzar socialment i econòmicament les comarques de Tarragona. Els impactes de la URV sobre el seu territori presenten dos vessants. Com a institució en què participa un nombre elevat d'estudiants i de professionals, té un volum de despesa important que afecta la producció i l'ocupació de la resta d'activitats productives. Com a institució dedicada a l'educació superior i a la recerca, beneficia les empreses i les institucions locals gràcies als efectes externs que es deriven de la difusió del coneixement i la circulació de les idees. Aquesta obra demostra que, des de la seva creació, l'any 1991, la URV va obrir noves vies per interpretar el futur del seu territori; és a dir, el futur de les comarques meridionals de Catalunya.

L'Arqueologia i la nostra història: deu anys d'excavacions arqueològiques de la Diputació de Barcelona / Diputació de Barcelona ; [pròlegs de] Antoni Dalmau i Ribalta ; Enric Sanmartí



[s.l. : s.n.], 1983
63 p. : pral. il. ; 22 cm
Catàleg de l'exposició "L'arqueologia i la nostra història" al Palau Güell a Barcelona del 28 d'abril al 30 de maig de 1983.